Aquesta Setmana Santa hem aprofitat pe escapar-nos a Cavaller i aprofitar per fer el Punta Alta un cim de 3.014 m d'altidud que teniem reservat ja feia uns quants anyets.
Al matí el temps era increïble amb un sol espaterrant i el Josep fins i tot va dubtar si agafar o no els grampons (sort que em va fer cas i els va posar a la motxilla, perquè ja veureu el que ens vam trobar un cop a dalt).
La pujada va ser dureta però un cop a dalt els paisatges d'una basant i l'altre ens van deixar impressionats, ja que el que semblava una muntanya amb paisatges d'estiu amb prats verds i sense ni gota de neu, es van convertir en llacs gelats i neu per tot arreu.
La veritat és que per sort la cresta estava molt neta de neu i vam poder pujar bé però de cop el temps va canviar i la boira ens intentava enganxar a gambades.
Un cop a dalt vam arribar a un cim de 2.997 el Comalesbienes que és el cim que precedeix al nostre objectiu.
Aquí el temps encara aguantava!!!
Ara ja només ens quedava un petit tros per arribar al Punta Alta però... no va ser fàcil la boira ens havia atrapat i no hi havia manera de saber per on tirar ja que la cresta just en aquest tram es complicava i tenia neu, però al final CIM ASSOLIT.
Com ja es pot veure aquí es va començar a complicar l'aventura perquè mentres ens feiem les fotos va començar a nevar i la ruta triada per baixar estava a tope de neu!!! Per tant polaines i grampons als peus i ràpid avall.
La veritat és que en aquell moment no ens ho vam pensar gaire, vam mirar a banda i banda i vam tirar pel dret seguint unes traces a la neu, de fet no hi havia cap altra sortida perquè no hi havia manera d'orientar-se amb la boira.
Va ser tota una aventura baixar d'aquell cim, ja que la canal que vam triar estava més tiesa que... i nosaltres amb el piolet i la corda a la furgo (que llestos,oi?).
La ventura encara es va complicar més quan les traces van desaparèixer perquè suposem que eren d'alguns esquiadors que havien deixat els esquís al coll i un cop allà les maques van fondre's, però...com que intuíem un llac al final vam anar tirant pensant que devia ser la presa de Cavallers (què ingenus).
Sincerament arribats a aquest punt no teniem gaire idea d'on estavem però sabíem que tocava anar avall perquè no podia quedar-nos gaire estona, ja que la sortideta era de només 6 hores (ji,ji).
La suposada presa de Cavallers va resultar ser l'Estany negre i estava preciós amb aquells colors blaus però l'estat de la neu era bastant pèssim i avançar ens va ser molt difícil enfonsant-nos fins la cintura!!!
La pluja cada cop era més intensa i jo anava xopa, tot per mandra de posar-me els pantalons de plàstic, que duia a la motxilla. Al final vam trobar unes marques grogues i vam pensar que eren les senyals per arribar a la presa per tant vam anar seguint-les però no ho acabàvem d'entendre perquè anàvem pel marge dret de la presa si el camí real era per l'esquerra. Al final vam arribar a la conclusió de que devia estar marcat així perquè a l'hivern, potser, el marge esquerra estava impracticable per la neu, per tant xino xano amunt.
Quina decepció la nostra quan xops com gats a les 5 de la tarda arribàvem al arxiconegut Refugi Ventosa i Calvell!!! va ser aleshores quan ens vam adonar que ens havíem equivocat de canal i havíem fet una meravellosa volta circular pel Parc Natural de la Vall de Boí. Però la nostra decepció no era per haver arribat a aquell refu sinó perquè això suposava dues hores més fins al cotxe!!!
Al final vam decidir fer paradeta i fonda al refu. Què bé poder descansar mitja horeta sota sostre i dinar un fantàstic entrepà sec. Vam canviar-nos de roba i guants i altre cop sota la pluja i rapidet que el Barça es jugava la Copa del Rei i ja anàvem tard!!!
Al final la sortideta va acabar molt bé, va ser una volta divertida i emocionat, que no haguéssim fet sinó ens haguéssim perdut.
Anècdota de la sortida: el Josep gairebé es mata quan va relliscar per la canal i no hi havia manera de frenar-se.
Conclusió: ja no dubtarem de si agafar o no, grampons, piolets, corda...i el que faci falta!!!
Al matí el temps era increïble amb un sol espaterrant i el Josep fins i tot va dubtar si agafar o no els grampons (sort que em va fer cas i els va posar a la motxilla, perquè ja veureu el que ens vam trobar un cop a dalt).
 |
| Arribat a la cresta de Comalesbienes |
La veritat és que per sort la cresta estava molt neta de neu i vam poder pujar bé però de cop el temps va canviar i la boira ens intentava enganxar a gambades.
 |
| Recorrent l'últim tram de la cresta |
Aquí el temps encara aguantava!!!
 |
| Cim del Comalesbienes (2.997m) |
 |
| Cim del Punta Alta (3.014m) |
La veritat és que en aquell moment no ens ho vam pensar gaire, vam mirar a banda i banda i vam tirar pel dret seguint unes traces a la neu, de fet no hi havia cap altra sortida perquè no hi havia manera d'orientar-se amb la boira.
Va ser tota una aventura baixar d'aquell cim, ja que la canal que vam triar estava més tiesa que... i nosaltres amb el piolet i la corda a la furgo (que llestos,oi?).
 |
| Baixant per la canal |
 |
| No és que la foto no es vegi bé, és que és el paisatge gèlid amb el que vam topar. |
 |
| Estany Negre |
La suposada presa de Cavallers va resultar ser l'Estany negre i estava preciós amb aquells colors blaus però l'estat de la neu era bastant pèssim i avançar ens va ser molt difícil enfonsant-nos fins la cintura!!!
 |
| Que algú m'ajudi, que no puc sortir! |
Quina decepció la nostra quan xops com gats a les 5 de la tarda arribàvem al arxiconegut Refugi Ventosa i Calvell!!! va ser aleshores quan ens vam adonar que ens havíem equivocat de canal i havíem fet una meravellosa volta circular pel Parc Natural de la Vall de Boí. Però la nostra decepció no era per haver arribat a aquell refu sinó perquè això suposava dues hores més fins al cotxe!!!
Al final vam decidir fer paradeta i fonda al refu. Què bé poder descansar mitja horeta sota sostre i dinar un fantàstic entrepà sec. Vam canviar-nos de roba i guants i altre cop sota la pluja i rapidet que el Barça es jugava la Copa del Rei i ja anàvem tard!!!
 |
| Refugi Ventosa i Calvell |
 |
| Pont arribant a la presa de Cavallers |
Conclusió: ja no dubtarem de si agafar o no, grampons, piolets, corda...i el que faci falta!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario