Sense saber on em ficava em vaig deixar enredar pel Josep i diumenge cap a Vilada a fer la meva primera cursa de muntanya!!! 14,5 quilòmetres amb 950 mestres de desnivell acumulat... La veritat és que la cosa feia por, però com s'esperaven plujes potser colava i al final no calia còrrer.
Com que el Josep ja no domina el tema de les hores i les distàncies va calcular que fins a Vilada teniem 1:30h en cotxe i com que no ens va voler escoltar ni a mi ni al Guillem, doncs apa a les 7:30 cap a Vilada i falta gent.
Vam arribar a Vilada que encara no eren les 8:30 (per matar-lo) i la cursa no començava fins a les 10. Com que havíem de passar l’estona vem fer el cafetó en aquell bonic i petit poble i apa a disfrutar de l’ambientillo!!!
El temps no va poder ser millor (per desgracia meva) i a les 10 començavem.
La veritat és que jo estava super espantada, només començar vam fer una mega baixada i jo pensant ... ara baixem però tot això ho haurem de tornar a pujar!!!!!!
Després de la baixadeta per començar l’aventura vam haver de passar per sobre de dos troncs molls per poder creuar un riuet ple d’aigua (una mica més i caic).
Després va començar la pujadeta dureta, dureta, però tot s’ha de dir, com que el paissatge era tan maco no se’m va fer gens difícil. Tot estava verd i l’aigua rajava per totes bandes. Vam haver de creuar un munt de canals i rieres. Realment, al Bergadà hi ha racons molt macos per descobrir.
Després de la pujada estava super animada i vaig començar una baixada molt dura i tècnica, com que m’ho estava passant molt bé vaig anar tirant. Però com anava tan happy em vaig saltar el desviament a la dreta i apa vaig haver de refer un quilometret!!! Em va fer tanta ràbia que m’abansessin que vaig voler recuperar, amb tant mala sort que vaig xocar amb una corredora que duia un gos i vaig caure estessa dins d’una riera, per variar em vaig pixar de riure en veure que anava molla des de les ulleres als peus.
Poc a poc vaig anar recuperant el meu lloc i quan ja creia que la part més tècnica estava superada...va començar una baixada que no tinc paraule per descriure-la, només puc dir que quan vaig acabar els peus em pesaven dos quilos més. No vam parar en tota l’estona d’atravessar rieres super plenes d’aigua i fang. La veritat és que neta no vaig quedar però va ser molt divertit.
Bé al final vaig abançar força i quan ja arribava i tothom ja em tenia localitzada esperant l’arribada a meta vaig i rellisco i que més em podia passar...doncs que per no caure vaig agafar-me a les primeres herbetes que hi havia amb la mala sort de que eren HORTIGUES. Apa i a sobre fes bona cara perquè tothom t’està mirant (la coissor em va durar tres dies). Al final vaig acabar molt contenta i a sobre QUARTA (nomès hi havia 14 noies).
RESULTAT: molt bona experiència que s’ha de tornar a repetir.
Temps Posició General/Sènior
Josep Vila Ferreres 1:56:27h 47
Irene Ramos 2:25:28h 4
